Rendiments irregulars de la Renda:
La Subcomissió parlamentària creada al Congrés dels Diputats per a l’elaboració d’un Estatut de l’Artista va assumir, entre els seus objectius, la demanda que aquest Estatut contemplés mesures per a:
A.- ” Ajustar la fiscalitat a l’activitat econòmica intermitent i d’ingressos irregulars pròpia del sector “.
B.- “ Promoure una fiscalitat que desemboqui en una tributació justa tant per a la Hisenda Pública com per a les persones interessades ”.
A.- ” Ajustar la fiscalitat a l’activitat econòmica intermitent i d’ingressos irregulars pròpia del sector “. El sector de la creació es caracteritza per una vida professional activa breu, sotmesa a la incertesa, a la pèrdua del favor del públic, i amb una altíssima variabilitat en l’obtenció de rendiments, cosa que obliga a tributar, de manera concentrada en un termini breu, importants rendiments que disparen la progressivitat de l’impost. A això cal afegir la “irregularitat en la percepció dels ingressos”, en el sentit d’obtinguts de forma irregular en el temps:
- bé per ser ingressos obtinguts en un any però derivats d’un projecte que s’ha prolongat en el temps, per ser ingressos extremadament variables o fluctuables en quantia d’un exercici a l’altre,
- o bé per ser ingressos intermitents, esporàdics o discontinus, per manca de continuïtat en la contractació o en els projectes.
Les alternatives tècniques que s’han proposat però que encara no s’han aprovat són les següents:
1a.-Una primera alternativa tècnica (similar a l’aplicada a França, Regne Unit, Dinamarca o Bulgària): Tractament de promediació d’ingressos basat en mitjanes mòbils dels rendiments nets del treball o d’activitat econòmica declarats en els darrers 3, 4 o 5 anys;
De manera que no es gravaria cada any el rendiment net total obtingut en aquest, sinó únicament la part d’aquest rendiment que es correspongui amb la mitjana de rendiment obtingut en els darrers 3, 4 o 5 anys, ia aquesta mitjana s’aplica la tarifa general.
2a.- La segona alternativa tècnica, més senzilla, encara que menys ajustada a la realitat de la mitjana dingressos obtinguts al llarg dun període de referència, seria un tractament de promediació del tipus impositiu, reprenent la fórmula que es va aplicar a Espanya entre 1967 i 1978: en aquesta segona alternativa, es grava cada any el rendiment net total obtingut, si bé no es fa aplicant el tipus impositiu que resultaria d’aplicar la tarifa general de l’IRPF a la totalitat de les rendes obtingudes l’any , sinó aplicant un tipus mitjà de gravamen teòric que es calcula assumint als efectes del càlcul que el rendiment net de l’activitat artística obtingut l’any correspongués a 2 anys.
B.- “ Promoure una fiscalitat que desemboqui en una tributació justa tant per a la Hisenda Pública com per a les persones interessades ”. Entre d’altres, ia mode d’exemple es proposen les mesures següents a l’IRPF:
1. Ampliació de les despeses fiscalment deduïbles dels rendiments del treball, per permetre, amb determinats límits i condicions, la deducció de:
- Despeses de formació no proporcionada ni pagada per l’empresa (p.ex. classes de composició musical, interpretació musical o actoral, etc.);
- Despeses d’eines de treball no proporcionades ni pagades per l’empresa (p.ex. adquisició d’instruments musicals, o recanvis o cordes d’instruments…);
- I despeses de comissions percebudes per agents o intermediaris (p.ex. representants dactors, descriptors o de cantants).
2. Objectivació i equiparació de despeses fiscalment deduïbles dels rendiments d’activitat econòmica, per permetre, amb determinats límits i condicions, la deducció entre d’altres, per exemple:
- Despeses relacionades amb vehicles automòbils de turisme,
- Un % de les despeses de subministraments,
- Despeses derivades de l’adquisició de vals o xecs de menjar per a la pròpia manutenció del titular de l’activitat econòmica.
- Despeses pagades en concepte de transport públic col·lectiu de viatgers pel desplaçament entre el lloc de residència i el lloc de treball del titular de lactivitat.
- 50% de les despeses per relacions públiques relatives a serveis de restauració, hoteleria, viatges i desplaçaments.