Drets per
aconseguir

Situació actual

Tal com es desprèn de la nova edició de l’Informe de la Fundació AISGE sobre la situació sociolaboral d’actors, actrius, ballarines i ballarins a Espanya l’any 2023 (https://www.aisge.es/estudio-sociolaboral-2023-de-la-fundacion-aisge-contenidos-integros), si bé s’aprecia una ocupabilitat més gran per als artistes, és a costa d’un empitjorament en les seves condicions laborals. Així, només el 23% dels actors i actrius espanyols superen els 12.000 euros bruts d’ingressos anuals (una quantitat per sota fins i tot del salari mínim interprofessional), i aquells que arriben a uns ingressos en una franja de certa estabilitat econòmica, per sobre dels 18.000 euros, no arriben ni tan sols al 16% (9% entre 18.000 € i 30.000 €, mentre que només el 7% estaria per sobre dels 30.000 €). Per contra, aquells que emprenen una trajectòria artística a nivell professional no arriben ni als 3.000 € d’ingressos anuals i són el col·lectiu més nombrós: el 48% del total.

Això ens obliga a continuar insistint en aquelles propostes/ recomanacions previstes a l’Informe de la Subcomissió per a l’Elaboració d’un Estatut de l’Artista (Butlletí Oficial de les Corts Generals Congrés dels Diputats Sèrie D, Núm. 373, de 20 de juny de 2018 , Pàg. 4), però que no s’han aconseguit i que, considerem imprescindibles per als nostres interessos i la defensa dels nostres drets, el que significa que lluitarem perquè es creïn taules de treball, o s’incorporin aquests temes a les taules ja existents.

A l’Àmbit Laboral

1- Necessitat de treballar amb el Ministeri de Treball, per aconseguir noves reunions i Reactivar la Reforma integral del RD 1435/1985, règim especial Artistes.

2.- Reconeixement dels sindicats del sector com a sindicats representatius.

Propostes/recomanacions 33, 34 i 35 de l’informe de la subcomissió per a l’elaboració d’un Estatut de l’Artista.

La legitimació sindical en la forma com es troba regulada tant per l’Estatut dels Treballadors com per la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (LOLS) fa impossible que sindicats professionals amb gran implantació al sector puguin tenir la condició de més representatius i, en conseqüència, legitimació per negociar convenis col·lectius, depenent sempre dels sindicats majoritaris a nivell estatal per participar en la negociació col·lectiva.

En matèria de representativitat sindical i de promoció de la capacitat d’interlocució de les Associacions del Sector, cal tenir en compte que l’única via per a l’obtenció de condició de sindicat representatiu és la dels resultats de les eleccions a comitès d’empresa, però en un sector on els contractes són de curta durada, difícilment es pot complir el requisit de sis mesos d’antiguitat a l’empresa per presentar-se a les eleccions. A més, la legislació exigeix ​​antiguitat d’un mes per poder ser elector i participar en les eleccions (article 69.2 de l’Estatut dels Treballadors).

Semblava que aquest problema s’havia superat o, ja que el recent “RDL7/2023, de 19 de desembre, pel qual s’adopten mesures urgents, per completar la transposició de la Directiva (UE) 2019/1158, del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors, i per la qual es deroga la Directiva 2010/18/UE del Consell, i per a la simplificació i millora del nivell assistencial de la protecció per desocupació”, havia introduït una nova DA 28a a l’ET, consistent a preveure especialitats en la condició d’elector i elegible per a les eleccions a òrgans de representació en l’àmbit de les persones artistes que desenvolupen la seva activitat en les arts escèniques, audiovisuals i musicals, així com de les persones que realitzen activitats tècniques o auxiliars necessàries per al desenvolupament de la dita activitat. Aquestes especialitats consistien a: rebaixar a 20 dies d’antiguitat, abans eren 6 mesos, el requisit per poder presentar una candidatura a eleccions sindicals.

Realment aquesta era una de les nostres reivindicacions, i suposava un avenç, encara que parcial.

No obstant això, aquesta especialitat HA ESTAT DEROGADA per Resolució de 10 de gener de 2024 , que publica l’Acord del Congrés dels Diputats pel qual es deroga el Reial decret llei 7/2023, de 19 de desembre. Ref. BOE-A-2024-664.

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2015-11430 (vid Disposició Addicional 28).

És a dir, caldrà continuar lluitant per aconseguir el reconeixement dels sindicats del sector com a sindicats representatius.

3.- Regulació Unificada del Treball dels menors dedat.

A la proposta 44 de l’Informe de la Subcomissió per a l’Elaboració d’un Estatut de l’Artista, es recomanava modificar el RD 1435/1985 en interès de les persones menors de 16 anys.

Aquesta regulació és urgent a causa del caràcter excepcional, encara que creixent al sector, de la participació de nens, nenes i adolescents en espectacles públics. Aquests menors, segons l’art. 6.4 de l’Estatut dels Treballadors, al qual es remet l’article 9.2 de la LETA, no reuneixen els requisits del treballador per compte propi i, en conseqüència, només han de poder treballar per compte d’altri, amb les autoritzacions, controls i requisits degudes.

Es fa necessària la inclusió al RD 1435/1985 d’una regulació mínima del treball dels menors a l’àmbit artístic.

El treball de menors de 16 anys excepcionalment està permès en l’àmbit artístic, per això és important regular-lo de manera clara i unificada perquè no es generin abusos i inseguretat jurídica.

Entenem que l’Estatut de l’Artista ha de modificar el RD 1435/1985 que, com a norma específica del sector, reguli amb caràcter general, exclusiu i uniforme tota la matèria relativa a la contractació de menors. En els darrers anys, s’ha pogut apreciar que hi ha una greu falta de protecció d’aquests menors per la manca de responsabilitat d’alguns dels seus progenitors, i fins i tot en el cas de discrepàncies, que determinen abusos no només durant la realització de la seva activitat laboral que està sotmesa a l’autorització de l’Autoritat Laboral, sinó més clarament amb l’abús en la participació dels menors en processos de selecció sense cap control. És evident que en aquest darrer cas hauria de ser l’exercici de responsabilitat paternal qui limitarà aquestes situacions, però entenem que ha de ser regulat mínimament, en benefici del desenvolupament personal i psicològic del menor.

Pel que fa a la prestació laboral dels menors, ens trobem que la transferència de les competències en matèria d’autorització del treball dels menors a les comunitats autònomes determina la disparitat de les condicions i els tràmits per a l’autorització del treball dels menors en funció de la comunitat autònoma on es trobin.

4.- Transició professional

A la proposta 58 de l’Informe de la Subcomissió per a l’Elaboració d’un Estatut de l’Artista es preveu l’establiment de mecanismes de Transició Professional adequats i personalitzats, com els que hi ha a països del nostre entorn, amb unes taxes d’èxit superiors al 85%, que permetin als artistes que per unes raons o altres es veuen obligats a deixar els escenaris desenvolupar una nova carrera professional. Una nova carrera amb què poder assolir jubilacions dignes i no caure en risc d’exclusió social. Els sectors artístics són de vida professional curta. La possibilitat que hi hagi una transició que, d’acord amb les peculiaritats dels diferents sectors, allargui la vida professional dels artistes, adaptant-la a noves formes d’expressió i de treball, és fonamental.

Aquesta mesura està estretament lligada al SEPE (servei públic d’ocupació estatal), per la qual cosa s’intentarà fer reunions conjuntes.

En aquest sentit, la proposta és potenciar les possibilitats d’ocupabilitat i mobilitat d’aquests artistes amb mesures de suport psicològic, assessoria laboral i suport a la formació. Tenint en compte les particularitats lligades a l’edat, la necessària adequació de les polítiques educatives i polítiques actives d’ocupació a les especificitats del nostre col·lectiu, i la necessària inclusió dels perfils professionals dels artistes escènics al Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals (projecte de Llei d’Ensenyaments Artístics)

https://educagob.educacionyfp.gob.es/dam/jcr:61b57385-fd2c-46e0-9382-a84bdc044640/pl-ense-anzas-art-sticas.pdf.

Tot això per tal que els professionals daquest col·lectiu puguin accedir a processos davaluació i reconeixement de competències, com passa amb la resta de les professions.

A l’Àmbit Seguretat Social

Malalties professionals

A la Proposta 59 de l’Informe de la Subcomissió per a l’Elaboració d’un Estatut de l’Artista es recomanava un apropament integral als problemes de salut:

  1. El reconeixement de les malalties professionals que porti a una adequada prevenció per minimitzar els riscos per a la salut de les persones i normalitzar la cultura preventiva en un sector precari i necessitat. La major part d’aquestes malalties, particularment a l’àmbit de les arts escèniques, es tracten com a comunes i desvinculades de la pràctica professional. La idea seria la incorporació d’aquestes malalties via modificació de l’Annex I al RD 1299/2006, mitjançant el procediment previst per a aquesta .

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2006-22169

  1. La instauració de sistemes adequats de seguiment de la salut entre els professionals de l’espectacle . Aquests sistemes han demostrat que impliquen un estalvi econòmic important per a les companyies i per a la salut dels artistes.

Actualment no hi ha cap relació de malalties laborals pròpies de les diferents especialitats artístiques ni es disposa de metges especialitzats que puguin tractar-les, com sí que existeix en el cas dels esportistes.

A l’Àmbit Educació

Llei d’Ensenyaments Artístics

En tramitació parlamentària:

En data 16 de gener de 2024 el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de Llei que regula els ensenyaments artístics superiors i professionals

Projecte de llei

Projecte de Llei 121/000153 per la qual es regulen els ensenyaments artístics superiors i s’estableix l’organització i les equivalències dels ensenyaments artístics professionals.

https://www.congreso.es/public_oficiales/L14/CONG/BOCG/A/BOCG-14-A-153-1.PDF

  • Tema adaptació de l’oferta educativa per a la formació professional per als tècnics d’espectacles en viu pel que fa als tècnics audiovisuals. Tenen dificultats, han arribat a un acord parcial d’una part de la proposta.

https://www.educacionyfp.gob.es/prensa/actualidad/2024/01/20230116-leyartisticas.html

A l’Àmbit Fiscal

Rendiments irregulars de la Renda:

La Subcomissió parlamentària creada al Congrés dels Diputats per a l’elaboració d’un Estatut de l’Artista va assumir, entre els seus objectius, la demanda que aquest Estatut contemplés mesures per a:

A.- ” Ajustar la fiscalitat a l’activitat econòmica intermitent i d’ingressos irregulars pròpia del sector “.

B.- “ Promoure una fiscalitat que desemboqui en una tributació justa tant per a la Hisenda Pública com per a les persones interessades ”.

A.- ” Ajustar la fiscalitat a l’activitat econòmica intermitent i d’ingressos irregulars pròpia del sector “. El sector de la creació es caracteritza per una vida professional activa breu, sotmesa a la incertesa, a la pèrdua del favor del públic, i amb una altíssima variabilitat en l’obtenció de rendiments, cosa que obliga a tributar, de manera concentrada en un termini breu, importants rendiments que disparen la progressivitat de l’impost. A això cal afegir la “irregularitat en la percepció dels ingressos”, en el sentit d’obtinguts de forma irregular en el temps:

  • bé per ser ingressos obtinguts en un any però derivats d’un projecte que s’ha prolongat en el temps, per ser ingressos extremadament variables o fluctuables en quantia d’un exercici a l’altre,
  • o bé per ser ingressos intermitents, esporàdics o discontinus, per manca de continuïtat en la contractació o en els projectes.

Les alternatives tècniques que s’han proposat però que encara no s’han aprovat són les següents:

1a.-Una primera alternativa tècnica (similar a l’aplicada a França, Regne Unit, Dinamarca o Bulgària): Tractament de promediació d’ingressos basat en mitjanes mòbils dels rendiments nets del treball o d’activitat econòmica declarats en els darrers 3, 4 o 5 anys;

De manera que no es gravaria cada any el rendiment net total obtingut en aquest, sinó únicament la part d’aquest rendiment que es correspongui amb la mitjana de rendiment obtingut en els darrers 3, 4 o 5 anys, ia aquesta mitjana s’aplica la tarifa general.

2a.- La segona alternativa tècnica, més senzilla, encara que menys ajustada a la realitat de la mitjana dingressos obtinguts al llarg dun període de referència, seria un tractament de promediació del tipus impositiu, reprenent la fórmula que es va aplicar a Espanya entre 1967 i 1978: en aquesta segona alternativa, es grava cada any el rendiment net total obtingut, si bé no es fa aplicant el tipus impositiu que resultaria d’aplicar la tarifa general de l’IRPF a la totalitat de les rendes obtingudes l’any , sinó aplicant un tipus mitjà de gravamen teòric que es calcula assumint als efectes del càlcul que el rendiment net de l’activitat artística obtingut l’any correspongués a 2 anys.

B.- “ Promoure una fiscalitat que desemboqui en una tributació justa tant per a la Hisenda Pública com per a les persones interessades ”. Entre d’altres, ia mode d’exemple es proposen les mesures següents a l’IRPF:

1. Ampliació de les despeses fiscalment deduïbles dels rendiments del treball, per permetre, amb determinats límits i condicions, la deducció de:

  • Despeses de formació no proporcionada ni pagada per l’empresa (p.ex. classes de composició musical, interpretació musical o actoral, etc.);
  • Despeses d’eines de treball no proporcionades ni pagades per l’empresa (p.ex. adquisició d’instruments musicals, o recanvis o cordes d’instruments…);
  • I despeses de comissions percebudes per agents o intermediaris (p.ex. representants dactors, descriptors o de cantants).

2. Objectivació i equiparació de despeses fiscalment deduïbles dels rendiments d’activitat econòmica, per permetre, amb determinats límits i condicions, la deducció entre d’altres, per exemple:

  • Despeses relacionades amb vehicles automòbils de turisme,
  • Un % de les despeses de subministraments,
  • Despeses derivades de l’adquisició de vals o xecs de menjar per a la pròpia manutenció del titular de l’activitat econòmica.
  • Despeses pagades en concepte de transport públic col·lectiu de viatgers pel desplaçament entre el lloc de residència i el lloc de treball del titular de lactivitat.
  • 50% de les despeses per relacions públiques relatives a serveis de restauració, hoteleria, viatges i desplaçaments.
Search
Search
Ves al contingut